Aquesta pàgina ha estat revisada.
ha de ser la p, b, y en lo pronunciar no ho distinguim; com esta ç, y la s sia en final, ò no, es nostre natural pronunciar les dos del mateix modo, que la s; motìu per lo que encara que una dicciò acabe en ç, y altra en s, no impedix pera la consonancia en la Poesìa Valenciana; perque la c es pera guardar la etymologìa, la recta regla de bè escriure, o pera donar à entendre li correspon á aquella dicciò, en la llengua Castellana, z, ò c; y els Valencians estes lletres c, ç, s, les pronunciàm naturalment com si cascuna fora s. La z entre els noms peregrins, y propis, que pera les veus nostres no usàm de ella, tambè la pronunciàm com à s; puix en dis-
