Pàgina:Tratat de adages y refranys valencians (1788).djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tinguir eixes quatre lletres, jamès nos hem mirat, ço es la organiçaciò, mes sì al escriure; en la b, y v, à mòltes diccions, tampoch sens coneix distinciò al pronunciar, mes sì al escriure.

4 En lo primer Diccionari dels dos, que hià al ultim de aquest Tratat, sencontra lo del numero antecedènt, tan extèns, y clar, que basta, y sobra, puix jà trobarà el Lector lo dficultòs, fet facil. Pera la Poesìa Valenciana, està el colp de la dificultad sobre els acentos grave, y agùt, que per no averlos entès mòlts, han faltat à la consonancia, ò assonancia, que es propia de aqueixa Art; y aixì en lo segon Diccionari està ben clar, y copiòs dit punt; puix