Pàgina:Tratat de adages y refranys valencians (1788).djvu/26

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

si el Lector se fa carrech, y reflecta sobre el treball, que tinch possat en aver format dits dos Diccionaris, y de lo sutìl que es lo segon, ha de coneixer entench, ab molta practica, nostre Idioma; perque es lo cert, aço dels acentos grave, y agùt, es lo mes delicat, y hon consistix lo dialectos de nostra Lengua. La explicaciò dels acentos ben extensa, y curiosament se troba en la Practica, cap. 6 nn. 21. 22. 23. 24. 25 y 26. hon remitixch al curiòs, que la vulla veure.

5 Que la ç, ni s finals, no impedixen à la consonancia en la Poesìa Valenciana, com he dit al n. 3. sènt aixì, que no fèm distincciò al pronunciar natural nostre, no tè