Pàgina:Tratat de adages y refranys valencians (1788).djvu/27

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que causarli al lector novetat, perque jà es costùm de tota la vida, que en mòltes coses va la prolaciò per un camì, y la orthographìa per altre, per conservar etymologìa, ò aqel dret de ùs, y practica, que fan Ley; com se veu en la Poesìa Castellana, en estos consonants, y altres: quexa, lenteja: dexe, semeje: coxo, ojo: dixe, colige, &c. Y açò per quina causa es? La rahò, que yo alcance, y em pareix bastant, ès: perque estes lletres g, j, x, sòn guturals, y en la llengua Castellana sarticulen de un modo: puix lo mateix passa, entre els Valencians, en la ç, y s, finals, per pronunciar les dos com à s, y no deixar la etymologìa de la dicciò, que fins hui la