sents costosos per boniquesa y per son valor. Acàs, més aviat se valían d'una trassa tan piadosa com segura pera conseguir lo que cobdiciavan; entre'ls seus prechs y demandes hi posavan entremitx al ninyo y'l que no logravan per tal influxo, era feyna sobrera y exclamacions perdudes cercarho per altre cantó.
Allà, en los anys de la joventut, casat y establert en la botiga de la Plasseta de la Fenosa, esperava ab dalè la vinguda al món del seu primer plansó, refiat de que sería un noy perque havía tingut moltes confidencies, d'amagat de la seva dòna, ab Sant Antoni, pera demanarli que'l servís y atengués, «sempre y quan, — afegía, — no hi hagi impediment ni reparo que contradiga la vostra opinió.»
Mes la seva muller també conferenciava obertament ab lo Sant. Li resava parts de rosari, y ab estalvis prudents, ben repartits, li ofería llum cada día; flors oloroses al istiu,
