més pobretes al hivern en que la voluntat hi afegía'ls aromes y colors que'ls hi mancavan, tot ab lo fi y efecte de conseguir que li alcansés la gracia de que fos una nena lo fruyt que portava en ses entranyes.
Tal vegada'ls prechs d'ella foren més ben endressats ò potser lo Sant s'agravià de qu'en Pau anés a férloshi d'amagatotis, com si's donés vergonya de demanarli aquella gracia, per quin motiu, ben segur, que no fou servit.
En lo punt y hora deguts, després de llargues hores d'angoxa y temensa, de sobte'l cor li va batre acelerat; los sentits se li encisaren escoltant plors de nova vida, que li semblaren esbargiments d'alegría; y la senyora Conxa, facultativa qu'assistía a la seva muller, li presentà una nena, rosa d'amor y boniquesa, a la que veya y no veya entremitx de les llàgrimes qu'entelavan sos ulls, y tan hermosa, que semblava que'ls àngels haguessen cuydat d'acompanyarla al món vestida ab rumbants llinets de blancor de núvol, guarnits ab puntes rexades de tofes de neu.
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/105
Aquesta pàgina ha estat revisada.
