Aquell any la diada de Sant Antoni's celebrà ab molt adorno de flors y tanta encesa de ciris en la capella que, no conseguint la botiga engolir sos resplandors, s'escapavan fins a la solitaria Plasseta com riu de calor exit de mare ò com raig de gloria miraculosament conduhit pera coronar al Sant y extendre a sos peus enlluhernadora catifa, primorosament surgida ab clapes sobreres de llum.
Los vehins acudían a veure al Sant; alabavan la disbauxa de ciris, la boniquesa de flors y tan regalo de fins perfums. Prenían part a la festa y'ls hi servían bolados ab aygua fresca, anís de cumí a la quitxalla y molt obsequi a tots, xichs y grans, de bona cara riallera y festosos cumpliments.
— ¡Ay Sant Antoni de Padua! — exclamava en Pau dels canaris agenollat devant de la imatge, — ¡Sant
