axerit, de cara perfecta! Bon mosso: agraciat Sant Antoni del meu apreci... Vos no sabeu lo perjudici que se m'ocasiona y que no'l puch remediar mentres no volgueu concedirme una prenda tants anys hà demanada, tan humilment requerida, tan costosa d'obtindre, que vos la solicito sempre y'm veig venir que me faré vell sense conseguirla.
Ja n'estich content, y vos ho estimo, de qu'haguesseu escoltat a la meva dòna intercedint perque li enviesseu dues noyes com era del seu gust y voluntat. Però ara'm toca a mi que, també tinch mes fal-leres y enveges ben fonamentades perque... Escoltèu, Sant Antonet maco, si Vos teniu los vostres engrescaments y perque sou de la confiansa del Pare Etern vos dexa portar al bras al ninyo, refiat de la vostra reputació y crèdit y perque vos agradan les criatures... donchs a mi també m'agradan. Y parlant en plata, com puch anar ab lo cap alsat per tot arreu, proclamo que Vos y jo tenim tirats d'estimació que s'assemblan, que'ns fonem per la quitxalla tots dos, que si Vos us daliu d'amor
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/107
Aquesta pàgina ha estat revisada.
