pel Jesuset, jo també so criaturer y per prudencia no us petonejo al ninyo que dueu a bras. Favoríume ab la gracia d'enviarme un noy pera mi, pera casa nostra; un Antonet dels canaris que'ns serà regalo dels ulls, goig del cor, alegría de tots y ventura meva per quan la vellesa arribi y ab les mans balbes, lo cos tremolós pel cansament puga reposar sens que la feyna del establiment s'endarrerexi...
No'm guardeu rancunia si no'm dich Anton, que'l meu padrí va volguer usar de ses lliures voluntats y me va posar Pau en hora y lloch en que jo no podía reclamar perque no tenía vot ni paraula franca, ni esma pera dir rès, qu'en l'acte de batejarme més feyna y dalit tenía pera plorar qu'a fer reclamacions de cap conformitat. Y desde llavors me dich Pau per rigor y drets de l'aygua santa que'm tiraren al cap; però so Anton per devoció, per gust y per apreci y lley a les coses vostres. Si la gracia qu'ab tanta porfía vos demano, m'es otorgada... que'n veurèu de coses boniques, de luxos trets a venal, de canturies y música
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/108
Aquesta pàgina ha estat revisada.
