gur y dificultós de resoldre, donchs, lo senyor Janet, ab lo valor de les seves conviccions, impposava'l ser cregut sempre, ab veritats ò mentides, per forsa. Vull dir, a cops de puny; perque's tenía per progressista exaltat y no hi passava per embustero. Probablement tampoch se pensava serne. Axò li donava molta superbia, y ab singular desembràs escometía y bestreya als doctors Llèmenas que'l contradían. De modo que'ls dubtes quedavan aclarits al acte ab trencadissa de copes ò ampolles y demés trontolls violents que reclamavan la defensa del seu punt d'honor, si acàs no arribava a escaures malmetre alguna fesomía ab xiribech esmaltat, xafament de nassos y sobtada inflor de bigotis.
En certa diada de Nadal, eran ja més de les tres de la tarde qu'encara'l senyor Janet no havía comparegut al cafè. Aquesta tardansa la comentavan los tertulians ab suposicions iròniques; y, com no hi havía
