olles, cassoles y grexoneres y aquelles fogonades qu'espeternegan llensant ruxins d'espurnes ruhentes a cada cop de ventall que'ls hi enjega un xerrich que no més el llogo per fer de fogonista tot un dematí? Cada toch de xiulet es una veu de mando combinada y cada passada té'l seu toch y contratoch. Pels plats de preferencia'm valch d'una combinació de campanes.
— Deu tenir la cuyna lluny del menjador.
— ¿A casa, lluny? Si allò es una botiga com una capsa de dòmino; a esternudar exim al carrer per no estabellarnos lo cap contra una paret. La cuyna es enganxada ab lo menjador; aqueix día serveix per les olles de llexiu: no més hi rentan la plata. Per cuynar les viandes, rellogo un magatzèm a casa'l senyor Marquè sde Sentmanat, que'l tinch a tret de pedra de casa. Ne pago una futesa, y'ls hi dexo franques les olors dels guisats. ¡Qualsevol prengui aygua de la font del Ferro de Gavà pe rrestablir la gana!
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/120
Aquesta pàgina ha estat revisada.
