—Qu'entre'ls macarrons y la carn d'olla se m'han passat aquestes tres hores. ¡Quíns macarrons! ¡Semblavan farcits ab licor! «Me'n vaig al cafè;» he dit a la meva senyora. «¡Y ara! ¿que no vols escaldums?» «Nó.» «Prèn una rodanxa de llus.» «Tampoch.» «Hi hà un tascó de bou metxat; lo gall dindi, la escarola ab rabets, àpit y aquelles olives arbequines fetes a casa que tu'n diu spíndoles boscanes perque tenen gust de fonolls y sajulida...» «Ja he dit que nó. ¿Vols que'm perjudiqui un excés de gurmandería ò que m'esbotzi una replenitut de macarrons?» «¡Fúig d'aquí, ponderador! ¿Ni turrons, ni esclopets, ni neules?» «La persona que no té cordura,» li he contestat, «y s'enceba menjant, lo mateix pot morir de repent d'una torsor de budells, com de feridura de plè a plè al pahidor.» «¡Càlla, Janet, m'esparveras!»
No m'ha mancat rahó per parlar axís. Afigúrinse que desde les vuyt
