del matí bullía l'olla del caldo, que hi havía de tot, cavallers.
— Ja se sab, — digué un concurrent;—carn... pilota... gallina...
—Sí, senyor; de tot.
—Butifarra... peu de tocino,—insistí'l mateix.
—Ja he dit de tot; — replicà impacient lo senyor Janet.
—Apit... col... sigrons... —
Aquí'l senyor Janet d'un cop de puny sobre la taula feu somoure tot lo servey de pisa y cristall, exclamant ayrat:
—¿No he dit de tot?
—Perdóni, dissimúli.
—Quan se parla de tot, — li replicà,—es per abreviar y vostè m'entrebanca la relació ab la butifarra,'ls sigrons y la fulleta d'àpit. ¡Ay, mal viatge! ¿Que's pensa que fem llista regalisada de notari per la carn de olla? A casa de vostè hi han tirat de tot?
—Ben segur.
—¿Una butifarra y quarto de gallina, eh?
— Sí, sí, enyor; de tot.
— Donchs, nosaltres, dues; mitx capó; dos peus de tocino: molsuts,
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/122
Aquesta pàgina ha estat revisada.
