Vés al contingut

Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.







Hi penso algunes vegades ab lo meu mestre de primeres lletres.
«Any nou, vida nova»; cridava ab to amenassador, allí, per les darreríes de Desembre.
Es dir, amenassar y pegar, tot aparionat, ho feya sempre; però axís que tombava l'any, volía introduhir reformes més severes aplassades per després de festes.
— Usted, Ramonet (en aquell temps la llengua oficial per dir disbarats en les escoles era la castellana); éntre allí dentro y póngase á las órdenes de la senyora Laya. —
Aqueix acte de rigor l'exercía sovint; no esperava may l'any nou.