Lo Ramonet s'alsava de terra hont estava sentat, cumplint una penitencia que devía fer efectiva agenollat, ab los brassos en creu, y tot content corría a posarse á las órdenes manifestadas. Sortía després ab lo cetrill de cuyna y un cabasset. Al cap d'una hora ò més, tornava ab provisió de patates, dos dits d'oli al cetrill y una lletuga de fulles rebregades que no feya goig ni devía esser bona per menjar.
Lo senyor Tomàs l'esperava donantse a les àligues.
—¿Adónde ha ido usted? — li cridava, fixantli'ls ulls enverinats, estesos los brassos endarrera ab actitut d'anarshi a abrahonar y ofegarlo de una brivada.
— ¡Si yo no he hecho nada! — responía tremolós, posantse la mà girada devant del front per rebre en fals la catxeta que veya alsarse, voleyar y caure demunt seu.
— ¡Poca verguenza, sin principios ni arraigo!
— Que no señor. Si me estaba en la tendeta para que s'escorriese el aceite.
— Silencio! — nos cridava. — Al
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/14
Aquesta pàgina ha estat revisada.
