Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/141

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

vostè? Com la meva dòna no me l'ha dita... vostè'm dispensarà.
 ¡Ay! dispénseme usted también. No había caído.
 Están ustedes dispensados, no faltaba más. Concha García, y de Ceballos por mi esposo.
 — Vaja, per molts anys, y en la seva companyía.
 Muchas gracias.
 — ¿Està segura de que'ls seus cosins l'envían aquí, a nosaltres?
 Positivamente. ¿Es usted don Ramon Cebrià y su señora doña Pepita Pujolet?
 — Sí, senyora: Pujolet.
 Nosotros lo pronunciamos de otra manera mi apellido.
 Pues ya ven ustedes si vengo informada. ¿Es que dudan ustedes? Mi primo, Leon Hernández, el banquero, y mi prima Petra, su esposa.., sus amigos de ustedes... tan íntimos... Nada, nada, pasado mañana les esperan á ustedes en su casa. No es cosa de faltar, porque se resentirían mucho mis primos y á mi me dejarían ustedes desairada. Ya saben ustedes, Gran Vía, derecha, 186, segundo, segunda. No hay principal.