vostè? Com la meva dòna no me l'ha dita... vostè'm dispensarà.
— ¡Ay! dispénseme usted también. No había caído.
— Están ustedes dispensados, no faltaba más. Concha García, y de Ceballos por mi esposo.
— Vaja, per molts anys, y en la seva companyía.
— Muchas gracias.
— ¿Està segura de que'ls seus cosins l'envían aquí, a nosaltres?
— Positivamente. ¿Es usted don Ramon Cebrià y su señora doña Pepita Pujolet?
— Sí, senyora: Pujolet.
— Nosotros lo pronunciamos de otra manera mi apellido.
— Pues ya ven ustedes si vengo informada. ¿Es que dudan ustedes? Mi primo, Leon Hernández, el banquero, y mi prima Petra, su esposa.., sus amigos de ustedes... tan íntimos... Nada, nada, pasado mañana les esperan á ustedes en su casa. No es cosa de faltar, porque se resentirían mucho mis primos y á mi me dejarían ustedes desairada. Ya saben ustedes, Gran Vía, derecha, 186, segundo, segunda. No hay principal.
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/141
Aquesta pàgina ha estat revisada.