Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/142

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Ya iremos, señora. ¿Verdad, Ramon?
 — Sí, senyora, ja que la meva muller ho vol. ¿A mi també'm tens de parlar castellà? ¡Bromista!...
 Decía usted algo, caballero?
 — Nó, dispènsi, era a la meva senyora.
 No puede disimular nada; me ha hecho broma á mi.
 — Jo deya: a aquestos senyors Hernàndez ja'ls conexem. Però encara que varem estar plegats a Camprodon ò a Ribas...
 — Sí, a Ribas, a Ribas, Ramon.
 Hija, por la Virgen, estás pesada hoy. No te traeré más; te quedarás en casa. Escúsenme ustedes.
 — Sí, com deya: als Hernàndez de Valladolid els varem conèxer a Ribas. Acabada la temporada'ns van oferir la casa, nosaltres la nostra, etzètera. Però axò de regalos y de necesser... m'extranya, perque ells no han rebut cap francesilla nostra. ¿Enten vostè, donya Conxita?...
 Mucho, perfectamente. Pero es que mis primos son muy atentos, muy finos; y viniendo de París, pasando por Barcelona, me dicen... ¡Ay, cuán-