Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/155

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

sés a esplicar histories y a referirli los qu'han caygut sobre aquesta cara, se'n cansaría de comptar floretes, perque, al meu entendre, los petons deuen ser com violes ò com maduxes: petits y olorosos. Y diría: «axò no es la teva cara, Pantiquillo; qu'es una primavera de fruyta silvestre y flors boscanes.»

ALEXIS

¡Vraiment! estam d'acort.

PANTIQUILLO

¿Que's pensa que no ho sé qu'a Fransa'ls feu anar més endoyna? Aquí es diferent. Hi hà més escrúpols; aquí's mata a un home ò a una dòna si fan un petó fòra de reglament. Anem molt tocats y posats.
 Ara que ja sab qui es en Pantiquillo de la Dressera, anèm al cas perqu'he vingutl

ALEXIS

E, prenèu una mica d'assiento, si es servit.

PANTIQUILLO

Marcí, s'estima. Tenim de fer lluhir lo Vanitoso aques tany.