Vés al contingut

Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/154

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tesía, baxo'ls ulls y no més li responch: «¡Vaya un buñuelo!» Se'n va corrents al tablado, per que no més esperavan a ella pera comensar. Fan córer la cortina y surt. Encara no m'entreguarda, bo y amagat en los darrers assientos, me mira fit a fit, me tira dissimuladament un petó que jo arreplego al vol, me'l coloco al mitx del front, y comensa la tragedia qu'a la cuenta fa referencia a una terra que hi hà mines de pega de la qu'alimentan los violins y les cordes del contrabaix. Jo suhava de angunia al veure treballar aquella dòna, perqu'ho feya ab alma, però no'm vaig axugar may la cara per cap estil; hi tenía clavat un petó de artista satisfactoria y vaig volguer que fes com les flors: que's decandís tot sol fins que'l vent l'esborrés.

ALEXIS

Se veu be que la demoiselle vos volía honorar.

PANTIQUILLO

¿Quín dubte té? un petó no's tira axís com axís, sense intenció. No van tan a venal... Per axò si comen-