Aquesta pàgina ha estat revisada.
ALEXIS
Ma foi, no'n sé pas rès.
PANTIQUILLO
Però si tot Espanya ho sab!...
ALEXIS
Perdonèu, senyor; mes jo estich encara citoyen français.
PANTIQUILLO
Escólti. A la qu'enganxo'l tronch que'ns va arribar de París y'm presento al Passeig de Gracia, (perque son dos cavalls de mèrit, el Vanitoso primero y'l Vanitoso segundo) un rum-rum y un xiu-xiu se va alsar tot daltabaix de la carrera, desde Novetats fins a Provensa. «¡Quín tronch mena en Pantiquillo!» «¡Axò no son cavalls, son magestats!» «Potser costan quatre mil duros.» «¡Potser quatre mil cinchcents!» «¡Quíns bayos, María Santíssima dels Desamparadets!» deyan los nobles a l'orella de la seva senyora. Passa en Xaranga arrambat, casi be fregant lo seu milord ab lo meu, y'm diu a
