Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/160

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
PANTIQUILLO

Déxis de París ni d'Estafranchs. Lo marit de la Guerrero ho va fer constar; no hi afegexo ni un titllet, perque les seves paraules son públiques y conegudes. Me les va fer comunicar pel seu majordom: «Los cotxes y les eugues de casa, — va dirme, — fins al estat present han tingut cetro y corona pel luxo y l'hermosura... Però en Pantiquillo ab lo landó que mena y ab lo tronch que hi enganxa, m'han desbancat. Que conste: la reputació queda per ell.»

ALEXIS

Mè, a París...

PANTIQUILLO

No hi hà rès ara a París. No me'l retrega més aquell poble. ¿No li he dit que'ls comissionats d'aquí varen florejar y endursen lo millor que tenían? Déxim acabar. Va enviarlo a la quadra al seu majordom. Jo la tenía en aquella situació plena de capitans generals, nobles y marquesos y tota la baronía de la comarca. Contemplavan lo tronch, parlant