Aquesta pàgina ha estat revisada.
SENYORA
¡Com ho diu tan serio!
PANTIQUILLO
Lo canari que'm va regalar la que vull que'm sigui sogra, era una esquisitat: groch com un pom de ginesta, ab uns ulls negres que ni dues agulles de picar; d'aquell bech de marfil n'exían uns cants que s'hi haguera pogut fer adormir al ninyo de la Mare de Deu. A punta de día, tant al hivern com al estiu, me cantava una diana tan dolsa, qu'en més de quatre ocasions m'havía fet fer tart perque'm tornava a dormir.
SENYORA
Amigo, si que debía cantar be!
PANTIQUILLO
Allò era una capsa de música. Què!... La gavia penjada devant la finestra y'l sol que la tocava, semblava cosa celestial, perque tot parexía d'or: canari, gavia y la llum del sol. De bona gana haguera fet matinada per escoltar aquell serafí de familia.
