Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/176

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
SENYORA

Malaguanyada bestiola!

PANTIQUILLO

Perdóni; dígali canari, si es servida. Sembla que me'l malparlan tractantlo de bestia.

SENYORA

Pobret!

PANTIQUILLO

Lo seu mestre quan va sapiguer qu'era mort... fins va tombar la cara perque no li vegés la trasmudansa.

SENYORA

Que tenía mestre? No ho havía sentit a dir may.

PANTIQUILLO

Sí senyora; mestre de música, lo senyor Nevas, aquell que feya sombres. Als set mesos de pendre llissó, l'organet ab la gavia devant un mirall, li havía ensenyat el Bebiam bebiam del Hernani.

SENYORA

¿Y'l cantava?