Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/177

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
PANTIQUILLO

Sí senyora... devegades.

SENYORA

Ah, ja...

PANTIQUILLO

No se'n rigui, que'l senyor Nevas li volía ensenyar tot lo Barbero de Sevilla.

SENYORA

Ensenyar ray, pobra bestiola!

PANTIQUILLO

Pleguèm, senyora. Conech que hi troba gust a rebaxarme'l canari.

SENYORA

Vol callar? rès d'axò; ho he dit impensadament.

PANTIQUILLO

Lo día que's va morir, a casa no's va fer rès; semblava Dijous Sant. Vaig dir al senyoret: «Bajo su permiso, hoy no engancharía, si a Usía le viene bien.» «Pues, ¿què pasa, Pantiquillo?» «Nada, señorito, se ha muerto la alegría de casa nues-