En aquell temps en que'l Passeig mostrava la fesomía qu'he tractat d'apuntar, la gent tenía molta afició a pendre'l sol; ara, tothom s'estima més pendre cafè; lo qual potser se dega a un càlcul de comoditat que equivalgue a un cambi de procediment: lo sol cal pèndrel per la banda de fòra, un te que fer llarga caminada per rèbrel ab tota abundancia. Lo cafè's pren per la part de dins; naix en un terreno que'l sol se pot dir que n'es l'amo; vos lo donan bo y torrat, y tan calent que'l que no bufa s'amola; es negre com fill d'ell; no's te que caminar per assaborirlo, y ¿quí es qu'ab els adelantos moderns se'n va a fer marrada, quan al peu de casa vos lo donan en rica tassa, y quí'l priva de que, fent un esfors d'imaginació, no's vulla afigurar que xarrupa y s'empassa extracte de sol, ben assentat y en bonich saló? Jo'm penso qu'aqueix raciocini pot esser lo qui retrau a la gent de fer com abans; si m'equivoco per-
