dónin, y fàssintse compte que no ho deya per cap mal.
Tornant al cuento, jo també era d'aquells que freqüentava'l Passeig de Gracia sentantme sempre en lo mateix pedrís, perque, la veritat, so d'un genial que no m'agradan les variacions ni conèxer cares noves, que fins l'assiento m'agrada que siga conegut si pot esser. Allí apropet meu hi venían cada día'ls matexos indivíduus; y com les meves aficions sempre'm portan ò entremitx de les criatures perque son tan maques y per que encara no'ls hi faig una caricia's quedan tan contentes mirantme embadalides ab aquella mirada tan clara y serena que no té dissimulo ni maldat, ò entre'ls vellets que'ls venero y estimo perque'm fan pensar quant hauràn patit per desenganys del món! Quantes ilusions hauràn vist perdre! Quants goigs dels que ni'l recort no'ls afalaga y entreté! Y quants dolors, quants sofriments corporals els hauràn mar-
