Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/199

tiritzat y abatut!... Per axò vaig fer conexensa ab un matrimoni que cada dematí trobava al mateix pedrís hont jo tenía costum d'assentarme.
 Ell era un vellet extremadament curiós; cada día, axís qu'arribava's treya'l mocador de dins lo barret y espolsava'l pedrís; se tirava les calses amunt descobrint unes mitges molt blanques y s'assentava tot cuydadós procurant axecarse'ls faldons per no sèureshi demunt y, en tal disposició assentat, se treya una capseta de plata ab tabach, lo paper collocat en àngul sobre'l llavi, y ab les mans esteses comensava a moldre la picadura abans de caragolar lo cigarro; un cop lo tenía fet, s'espolsava les mans y ab tal satisfacció allargava la cama per buscar los mistos d'esca, y per fí, lograva encendre'l cigarro tan pacientment fet, y's quedava un si es no es embadalit tot contemplant les bocades de fum que anava llensant. La seva senyora'l distreya de ses cavilacions, per que de prompte observava jo qu'ell a cau d'orella y ab veu que's sentía de l'altra banda de Passeig li contestava