Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/200

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ab monossílabs, apartant lo cap per xuclar lo cigarro mentres s'explicava ella ab molta reserva, y ab aquella veu forta, y tot llensant vaporades de tabach, continuava movent lo cap dientli: «sí, prou; just».
 Axís es que'l defecte de la seva senyora que l'impossibilitava de tindre cap conversa tirada, donà ocasió a fer la nostra amistat. Els primers díes parlavam de coses indiferentes, fins que, coneguts quelcom los nostres caràcters y mogut per l'atenció y interés que'm prenía per lo que deya, acabà per comunicarme'l seu modo de sentir; y jo, recordantho, ara que ja han passat alguns anys, penso que val la pena d'apuntar vagament alguna de les idees d'aquell vell tan senzill y carinyós.


***


 — Ja ho veus,—me deya un día,—tothom al vèurem que no treballo y qu'ab la meva renda tinch un cert benestar, me diuen sempre tant si ve a camí com si no hi ve: «vostè ray que ja'ls té; a vostè li ponen