Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/204

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

¿es veritat, senyora Tuyetes, que lo hereu los dexa? Quín modo d'estimar als pares!... crièu fils!... y què faràn vostès tan solets, que la tristesa'ls matarà! Senyora Tuyetes, míri, m'ho han dit, y no ho he volgut creure... He pensat, veyàm: ho aniré a preguntar a n'ella matexa. ¿Qu'es veritat que'l Manelet se'n va a l'Habana?... Senyor, Senyor! què'm diu ara! Si jo no ho volía creure. Ja'ls planyo; míri vostè quin trastorn! Y si's mor y vostès no'l veuen més! Y si vostès faltan, ¿còm queda aquesta casa ab tan de be de Deu de roba blanca, y tants interessos que si molt convé aniràn a caure a mans agenes!... Míri, m'he trastornat; déxim axugar ab lo devantal per que no sé ahont he dexat lo mocador. Si he vingut corrent! Ay, pobra senyora Tuyes!... Què hi farèm... Vaja, no's trastorni; estíga boneta... Ay, Senyor!...»
 Y tothom estava trastornat fòra nosaltres. Y ¿qui'ls hi preguntava quants anys tenían, ni ab quín dret venían a darme consols que no'ls demanava, ni per quíns cinch sous havían de pendre tota la pena que