Aquesta pàgina ha estat revisada.
jove, aquesta mena de gent, qu'es la més esbarriada, per qu'es la que n'hi hà més, me criticava per que treballava ab tant dalè. «Morirà ab els punys closos,» deyan. «Té molta avaricia; no coneix lo reposar; no sab quin gust té un bon bossí.» Infelissos! Si era jo més felís treballant y sentint refilar els passarells sobre'l meu banch, qu'en Xifré ab tots aquells porxos y casals! Y era més regalat lo meu descans, assentat ab la Tuyetes al llindar de la botiga veyent lo Manelet com jugava ab la demés canalleta! Què hi farèu! No hi podem esser dues vegades!... Jo per mi, llavors era ben felís; ara no'm quexo, ja que la gent vol que felís sia tant si vull com si no vull,.. no més perque ja'ls tinch.
