que la llum los enfosqueix encara més, surt al balcó, renova l'aygua del abeurador, espallofa ab bufadetes la escayola posanthi una boqueta com un confit, crida a la cadernera ab una lley d'amorositats que rendirían a qualsevol galan, posa una fulla d'escarola tendra y trencadissa com vidre entre'ls filferros de la gavia, y després de guaytar amunt y avall del carrer, se fica dins y retorna als seus cants, que junts ab los de la cadernera forman un duo molt primorós.
A la una, després de dinar, tota la familia s'enquibeix en lo balcó; lo pare que hi va a fumar lo cigarro, contempla'l fum com se destría y's trenca en los quadradets del canyís; la dòna, que ja està llesta dels quefers de la cuyna, surt a contemplar lo jardinet y apoyantse de colzes a la barana doblegantshi lo devantal a manera de coxí,'s posa a tot pler per tirar unes quantes amoretes a la cadernera; y la noya espigola d'assí y
