d'allí en los testos, arrenca les fulles marcides de la enredadera, ò's mira, fent servir de tocador los vidres del balcó, com li escauen al pentinat les campanetes que tot just logra ferles sostindre entre les ondes dels seus cabells. Tots tres gosan, ab la sentida de les plantes, ab lo bellugueig de les fulles, ab lo brandar de les flors y prenent garbelladures de sol, una hora de pau y de felicitat, — qu'encara que no se'n tinga idea, es ben segur qu'a la gloria s'hi deuen passar estones tan ditxoses com les que's disfrutan en aqueix benaventurat balconet.
També a la tarde, acabat lo treball, s'hi torna a reunir la familia; torna a cantar la cadernera, y flors y fulles ab son vayvé y son desassossego espargexen unes olors que sembla l'incens ab que la ditxa embauma aquella familia ben avinguda ab la seva sòrt.
Les campanetes ja no balandrejan, lo dol y la set les ha emmusteides; sos nirvis, ab clarianes de fulles
