gentse tan lliure y tan soberana, n'ha fetes les que li han passat pel magí, y'n farà més cada día. ¡Com que no troba cap maco que li fassi cara! ¡Ni té lleys que li ensenyin sos drets y sos debers, ni cap jutge que li senyali'l costat per hont li pot vindre un trastasso que la baldi!
Tota aquesta introducció no serveix més que per quexarme (ab procura de certes persones) d'algunes innovacions qu'ha portat la moda, que'ls hi han escaygut tan malament com un barret gran que se'ls hi enfonzés cara avall.
Vull referirme a les reunions casolanes: abans teníam les sombres, y'l pare de familia sabía que podía portarhi tota la quitxalla y qu'allí'ls tenía tan reposats y quiets, — com que se li adormían desde'l primer acte, — tan satisfets ab lo qu'havían vist, que sense cansarlos la imaginació'ls predisposava suaument a la non-non, qu'allí's quedavan ab lo coll tort y'ls ulls ben tancadets a que se les hagués en Saldoni ab la Margarida, ò que'ls tres Estudiants fessin diablures per poguerse posar algun reparo al mal de cor que sem-
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/224
Aquesta pàgina ha estat revisada.
