blava que'ls hi engrexés no més que els òssos, qu'era lo que més se'ls hi desarrollava.
Encara sento dir al meu Padrí que cada vegada que'm portava a les escales de la Seu a veure les sombres, se me'n tornava a casa carregat al coll y més adormit que'l guix.
Ara podrían anar ab criatures a aquestos concerts familiars (y hereus de les sombres,) que més de quatre pichs les veurían rompre'l plor al bell comensament, espantats ab los crits del tenor, ò ab les cantades disputes d'aqueix ab lo barítono; que, sense altre remey qu'agafar la criatura y carregarla a coll, podrían anar escoltant fins a casa'l concert de ploralles que per la banda del clatell els anirían donant.
Abans eren senzills menestrals que donavan aquelles reunions ab lo sol obgecte de distreures sense cap idea vanitosa. Ara, qualsevol fabricantó de blens de llum de cuyna, ò qualsevol mercaderet qu'ha estat
