Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/226

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

a París, com si diguessim a desbastarse y a pèndrehi cert ayre de suficiencia y exquisitat de gust, qu'al tornar, tot lo seu afany se'n va en tindre llàstima als seus patricis que no hi han estat, en murmurar dels governs perque no fan les coses com a Fransa y a dir mal dels municipals nostres per alabar als sergents de Ville francesos, y pintarnos aquella terra com si fos la primera vegada que se'n reben noticies, detallant minuciositats y futeses que tant se val que les conten com nó, perque ningú'n fa cas; y estan tan enamorats de lo qu'han vist, qu'encara no comensan a parlar ja's fan gracia, y per cada cosa que ocorre, per vana y baladí que sía, ja surten qu'a Fransa ho fan axís ò del altre terme, resultant qu'allí tot ho fan diferent, que fins un té mitja taleya de pensar qu'axís com nosaltres per dormir tanquem los ulls y per caminar avansem un peu y després l'altre, els francesos los deuen treure tots dos a l'hora, y que per rompre'l son no's posin antiparres negres per quedarse més aviat a les fosques. Oh, y lo més engrescador es que