Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/228

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

es la consigna que va passant de boca en boca, com badall encomanadís, entre les visites y demés conexensa dels cònjugues mencionats; solzament que jo hi afegexo la adressa, per si algú hi vol concórrer que no s'estiga per no haverho sapigut.
 Ja desde díes se sab qu'hi aniràn les Torruelles, les Sales, la Conxita Badall y aquelles cubanes, ¿saben? l'Amparo, Rosarito y Consolación; les filles d'aquell comerciant tan rich qu'abans enviava negres a la Habana, y ara, per sentiment de color, els envía vi negre y botines de xarol. Ademés, les dues filles de aquell vista qu'a vegades diuen, que fa com aquell que no hi veu, y donya Laya Bambalines, aquella senyora que té tres sota-barbes, que la seva cara s'assembla tant al seu nom. Y en quant a senyors, hi haurà lo bo y millor de les arts (de pescar a l'encesa): lo gerent de la «Escorcolladora», lo director del «Crèdit Fraternal», lo secretari de la societat anònima «La Guardiola» y aquell senyor que porta lentes y hi veu més que l'ullera de Montjuich, qu'es lo