Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/231

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

estat tan escrupulosa, no haguera may ofès lo pudor, ni per molta imaginació que'ls convidats tinguessin, no crech que's poguessin fingir allí cap recato amagat entre les puntes de la blonda. Lo vestit fet a l'última exageració de la moda, de diàfono lleugeríssim punt blanch, ab tres ondes arrufades com pabellons de cortinatge y contraondes de delicadíssimes garlandes de flors, la fan semblar una revellida voladora ninfa jubilada, ò la fantasiosa creació d'un artista de retaules.
A mesura que van entrant los convidats los reb lo senyor Antonet ab una coral apretada de mà, mentres les senyores corren a besar la seva esposa qu'a rahó de petonet per galta, sembla qu'hagi de ferne gran fortuna, mes realment se queda tan pobre com abans, perque tants ne reb quants ne torna, salvo lo ganancial que puga resultar per la calitat; si be hi hà mimves, per que de quan en quan s'hi acosta alguna vella que lo que fa es toparli les galtes ab lo nas y la barba, que la boca no hi arriba, quedantse lo petó esgarriat per l'espay. Després de moltes ria-