Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/230

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



***


 La porta es oberta: en lo recibidor don Antonet espera, ab trajo de societat; lo bigoti d'un negre mate com fum d'estampa, ab certes incorreccions ran de la pell que s'hi veu lo pèl blanch delator sens gran inspecció que les trasses de la química no hi han arribat. En cambi, ostenta ab certa ufanía'l seu crani erm, blanch y llustrós com una bola de billar, causant verdaderes esgarrifanses de fret veure aquella soletat immensa que'l perruquer no hi fa rès y'ls cabells menos.
 La senyora Esperanseta també va molt mudada ab un vestit de cos escotat y mànega curta, mostrant en sos brassos primets com saltadors de gavia unes manilles d'or y diamants que valderes li pujan y baxan com unes anelles de bossa. L'escot del vestit, fet ab molta prudencia, descubreix la clavícula tan nèta y descarnada que més hi tindría qu'apendre l'anatomía que l'amor; y encara que la modista no hagués