tan precipitada que qualsevol diría qu'a aquell jove li escapa'l tren, ò be que s'entreté a perseguir la rata pinyada qu'alguna criatura li reflexés sobre'l piano.
Axís qu'ha acabat, y qu'apesar de anarhi tan depressa ha tardat molt, entra'l barítono qu'es un minyonàs alt y corpulent, ab bigoti y perilla negres, ulls de conquistador temptadors y fascinerosos, ab unes manarres com si abans de ser artista hagués estat forner ò bastaix ò qualsevol ofici de molt esfors corporal. Se mira la concurrencia femenina ab aquells ulls traydors, volent dir: «a veure quantes ne ferexo» y posantlos desseguida sobre la solfa, desemboca d'aquella gola un tremendo veni, veni la mía'... y'l demés de l'aria ve a demostrar que la promesa li fuig ab un altre més maco, lamentantsen ab ternura al principi, mes després, com si's donés a les furies, clama venjansa, tot ho vol tirar a sanch y a foch, y promet esguerros y desgracies y altres mals de cirurgía...
En axò y acabantse'l programa y les emocions, tothom se recorda
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/240
Aquesta pàgina ha estat revisada.
