Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/239

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

qu'arrossega que sembla que l'haja de tirar a la sepultura, ja ningú's pot aguantar y rompen ab un aplauso, jo no sé si moguts per tanta llàstima, ò per donarli ànim per que vagi a trobar lo metge, ò si realment per lo gran mèrit ab qu'ha sapigut imigar l'amorós desespero del atormentat donzell que's despedeix per sempre de sa aymada; que'ls qu'han estimat ja saben quines penes son aquexes!...
 Com per esbargir tanta tristesa, y cedint al cap de molts prechs, s'assenta al piano una senyoreta pera acompanyarse cantant ab un salero que val més que no'n parlem, l'habanera el «Zalamelé» tan melindroseta y tan llànguida que convida a tothom, sinó que la cortesía ho priva, a estirarse y badallar com aquell qu'està cansat de no fer rès.
 Ve luego un pianista molt decidit qu'empayta les tecles ab verdader frenesí, y ab dues manotades per amunt y per avall ja les ha fet doldre ab lo seu crit; després qu'ha dexondat a la concurrencia ab aquell parte telegràfich d'armoníes, comensa ab igual furia una fantasía