comensa a cantar y a enfilarse com una carbassera, y crida y s'hi encen, y més boca tingués que més n'obriría, y ab los gestos que fa'l nas no pot aguantar los lentes que li cauen y se li esquerdan, y valga'l cordonet ò sinó ja'n podría passar aygua. Ella també s'hi afanya, y com lo duo es de celos, ho fan molt be per que no's miran may la cara, y estich cert que quan acabaràn, tan penetrats estaràn del seu paper que's quedaràn mirantse sorpresos d'haver acabat junts. Un picament de mans corona dignament tanta bravesa, y cada qual se'n va a seure, ella estossegant ab lo mocador a la boca, y ell tot preocupat fregant los lentes, per veure si esborra l'esquerda.
Després ve a posarse al costat del piano un jove de cara afeminada ab bigotet primerench; se passa'ls dits com un escarpidor per estarrufarse la desordenada cabellera y ab veu llastimosa y ploranera canta «L'addio» qu'es una cansó per enternir a les llambordes. Al vèurel tan penetrat de tristesa, ab son defalliment, girats los ulls en blanch com si tingués basca y ab aquella pena, en fi,
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/238
Aquesta pàgina ha estat revisada.
