lla poesía a la prosa no us ferexi ab agresa'ls sentits, y fins temo gastar massa de la bondat vostra per conseguir que no us dongui enuig tan mal ocasionat mancament.
Emperò, a qui falla y s'excusa quasibé no li pertocan renys. Siguèume atents, donchs, per curta estona, que a tots porto encàrrech, en nom del Consistori, de fer cumpliment de despedida. A vos primer, Reyna de la Festa, en qui la bellesa gelosa de reflectarse en lo mirall, se mira en vos, ¡y si'n queda de contenta al veures tan enamorada!
A esta dinastía de Reynes que, any per any, exaltan en lo trono'ls guanyadors del premi d'honor y cortesía; y a vosaltres, nines, més galanes que roses de Maig, que teniu primor per ser tan boniques al hivern com per primavera, y aquest es lo mèrit per que sou tan volgudes les de cabell ros y mirades dolses—que solen donar encisos de molta tristesa; — les d'ulls negres, escayentes morenetes, qu'apar que del bellugueig d'aquexos ulls n'esclatin alhora raigs de claror ab visos d'ombra; perturbadores gracies aquelles
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/248
Aquesta pàgina ha estat revisada.
