Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/249

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

y aquestes qu'emmalaltexen los cors ab una lley de sofriments que ¡ditxós qui l'hà, per tenir la ventura de cercar benehit remey!
 A totes vos saludo agrahit y potser ab recansa, qu'ab aquest Adeu s'acaba, per desditxa, la galana ilusió que formava la fantasía d'haver lograt pendre idea de quína sòrt de gentileses, ab quína diversitat de perfeccions se consegueix afinar lo complement de l'hermosura...

 Arribada exa festa al punt del seu acabament, prop a estingirse l'últim ressò dels cants de la poesía, esbargintse encara'ls regalats perfums d'aquestes flors, voldríam que'n quedés plascenta memoria per vosaltres, trobadors provensals, poetes de Castella, de Valencia y de Mallorca y pels digníssims senyors que tant l'haveu honrada ab vostra assistencia, per qual finesa, lo Consistori, verament obligat, se complau en donàrvosen les més complertes mercès.