soladores. NO us hi entristiu: tots les havem tastades aquexes amargantors; tots los havem sofert aquexos rigors que més tart s'acceptan ab regonexement com estímuls de relativa perfecció. Després, a la llarga distancia dels anys passat,s ve'l recort endolcit ab alegríes que rejovenexen. Escoltèune un de meu, y vaja com a extensió del parlament de gracies.
Les meves ambicions literaries varen ser massa primerenques. Varen nàxer ab les bonanses del hivern al mateix temps que les violes, quan los timons florexen y'l rossinyol se neguiteja per traure ses primeres notes y rompre després a cantar aquells himnes amorosos qu'endressa a la estimada. Lo sol exía matiner y's ponía tart com si volgués més hores clares y alegres pels qui'ns sentíam enamorats de la Poesía. La primavera mostrava ses gales y cada día aparexía ab més luxos. Ben segur s'esqueya a fer anys que Deu havía creat lo món, y la natu-
