ralesa celebrava son natalici ab explendoroses festes de cants, perfums y colors. Los aucells s'aplegavan en los arbres y's divulgavan les seves alegríes, totes rigudes ab xarroteigs entonats. Les flors s'esponcellavan, y al vèures tan hermoses llensavan sospirs qu'eran olors que s'escampavan y pujavan enlayre, amunt, com si anessen indecises y a la ventura cercant a Deu en sa gloria per ferli present de ses tendres fineses. En tal situació y afecte,'ls sentits entregats a aquestes opulentes embriagueses, calía preparar alguna cosa, perque l'Abril corría y'l Consistori dels Jochs Florals tancava'l terme de les admisions. Vaig escriure una historia apesarada. L'argument no'l recordo; tindría d'haver consultat, per explicarlo, un dels llibres que he publicat. Però jo no consulto may les meves obres; me semblaría tan còmich com si'm donés conversa devant d'un mirall. L'historia era trista. Una gitaneta, nova Esmeralda del Passeig de Sant Joan, morena sí, però li venía dels ulls aqueix color: de tan negres y brillants, n'exía una ardencia perjudicadora de la
