«¿No veus que'l govern comercieja ab carn humana y'ns ven aquexos cigarros perque vol divolir los pobres? Se'ls necessita per ell los bons puros que venen de la Habana.»
No varem tenir cap més paraula. Agafa'l mocador gran, se'l tira a les espatlles, y ab aquell caminar menut que sembla que trii les pedres més llises y aquell revoleyo de faldilles qu'escampa la gracia sobrera del seu cos, se me les enfila devallada amunt y'm compareix tot seguit ab aqueix bocadillo de pasta de carmel-lo.
«Té, fúma com una persona; en Peret de les diligencies té massa crit y reputació per fumar de quarto, com un trist escorra-tinters desempleyat.»
«Míra que l'aparato es de calibre dels de ral.»
«Fúma de ral, y que't tornin lo cambi quan fassis botre'l duro pel taulell.»
La mirada que li vaig llensar, tot daltabaix de la persona, volía dir: estimando, y més firme y segur que may l'apreci y querencia del teu
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/29
Aquesta pàgina ha estat revisada.
