Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/30

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

marit; pot de confitures, raget de claror, Colometa corresposta y apreciada ab la finesa que't merexes y't pertoca.
 — Alsa amigo, quín redoble d'amoretes més tendres! Encara hi té trassa!
 — A poch a poch; ja t'he dit que ara'm servexo de la vista per obsequiarla. Be prou que li havía regalat les orelles, a la joventut. Ara no m'escauría, ni ella'n faría cabal. No més ne tenim una de primavera; ja ha passat per nosaltres la tongada de les flors... Be, ¿què vols pendre després del cafè? Noy, pòrta dues copetes de curassao del mascle. Tàsta axò; es beguda de tenor. Diuen que ve de Holanda; però jo crech qu'aquí'l gastan directament de ca'l Escat. Es del veritable.


***


 —Donchs, tu voldrías sapiguer què faràn aquest any los cotxeros per Sant Antoni? No rès; fanfarries. ¡Criatures! Volían donar lo ball a Llotja. Jo me'n vaig riure. Com que