lluhentes com motes de seda destrenada. Del bon mosso abanderado, minyó de prendes, escampador de plata y dineral, y'ls dos companys que li fan costat, guapos també, sapats, engrescadors en l'art de la estimació y ab prou partit entre les minyones cullidores, vestits com figurins ayrosos, ben posats ab robes bones y joyes de valor llampeguejant espurnes fredes, enlluhernadores, qu'aclarexen la llum del día.
D'aquella bandera ampla, folgada de riquesa y luxo, graciosa ab los meneyos y ondejar que li fa fer lo vent, omplint de fresca garbellada en sedes al Sant Antoni de plata qu'hi hà al cim del pal, a la intemperie, guaytant al cel plè de blavors matisades ab escampalls de sol y en la terra aquexa fantasía, aquexa maravella de toyes d'olor qu'engalanan als animals, y aquells jòchs de plomeros, de cayguda desmayada, llampants de colors, qu'hi jugan tots los sentits del arch de Sant Martí entre les plomes més cares y escatusseres dels aucells d'Amèrica y les més triades del carpó dels periquitos y cotorres qu'havían dut per dissecar
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/35
Aquesta pàgina ha estat revisada.
