Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/38

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

les poques vegades que posa mà a la ploma s'expressa com la tropa! Escríu, ¿està axò de l'avinensa?
— No cal, ja ho faré de memoria.
— Axí dígas: y finalment, y en virtut de que'ls cotxeros, tots plegats, son una colla de boladistes, poca robes, y xerrayres...
— ¿Tant fort?
— No tingas por, jo'm firmaré. ¿Que no'ls coneix lo poble y que no ho sab que son uns tabernacles, ab molta vèrbola y fantasía, que totes les grandeses y exides de mare les tenen a la llengua?
— ¿Has posat finalment? Donchs, fés constar que, en conseqüencia de no tenir cap ral ni aquí ni a casa (ja saltaràn quan se sentin a sobre aquesta mosca milanesa), la festa del Patró de les besties y dels qui les manan se celebrarà magre ab les escorrialles y resaygues que s'arrepleguin entre'ls capitalistes de les quadres que no pagan subsidi, ni son apuntats en lloch, y entre'ls cotxeros que menan faetons de lance per acompanyar quitxalla als colegis del Ensanxe. ¿Què't sembla, Finet, aquesta piula, es rebedora?