Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — ¡Ja es bescantar una corporació!
 —Qu'ho posin al diari com he dit sense treuren un senabre ni un titllet de rès. Y si algú reclama y vol més informes, envíamel a casa, que si's dona per agraviat y m'axeca la veu, lo tanco al quarto fosch. ¿Eh, noy?
 — Que voleu que us diga, encara los hi doneu més importancia. Dexèulos fer, que's divertexin, que treguin les arnes y que's respallin los barrets al inrevés que semblaràn nous. ¡Lo fill d'en Tets que volía fer daurar los cascos del cavall que li dexan al Cilindro! un penco qu'al Torin no més li volían pagar la pell, que roda'l bògit un'hora cada día perque no's toqui de la melsa! Me'n vaig a dirli que no hi fassi gasto, que'ls hi pinti ab such de regalessia.
 — O ungüent de bisilicon; y'ls diners que s'hi havía de gastar que'ls emplei per ferli pendre un baf a les potes que no se li agenolli abans d'hora, pel camí, pensant que'l benehexen. Ja sé de quin cavall parlas. Es un'arpa que si li toca'l sol lo